dimarts, 26 de setembre del 2017


La llibertat

LA LLIBERTAT (per Miri4, il·lustració de Maja Sereda)

Ho tenia tot al seu abast: cada dia el seu menjar, l’aigua fresca i l’habitatge net, fins i tot un mirall amb campaneta inclosa per si volia fer música. Però en Pere va voler donar-li alguna cosa més, i li va obrir la porta de la gàbia.
-“ Ara ets lliure!” – va dir
L’ocellet va mirar a un costat i l’altre i va voler sortir, però portava tant de temps en aquella gàbia que ja no se’n recordava de volar, es va cansar de seguida i a més a més per poc no se l’empassa el gat de la veïna... Quin ensurt! El pobre ocellet va tornar a la seva gàbia i es va deixar acaronar el cap. Preferia la seva vida de sempre, amb el menjar i el beure assegurat, abans que aquella llibertat que podia ser tan perillosa.
      
                      1. Un conte de nins per a fer reflexionar els adults. Resumeix el conte en quatre línies.   
El ocell no necessitava de res però en Pere volia donar-li alguna cosa més i va anar a obrirli la porta de la gàbia per que sigui lliure però el ocell no es va sentir be fora de la gàbia i va tornar va voler tornar a la seva vida de sempre amb tot asegurat i sense haver de fer res 

                      2. Qui és el protagonista principal? Què li passa? 
L'ocellet. Li obrin la gàbia i ell no se recordava de volar, es va cansar de seguida i es va trobar el gat de la veÏna i va voler tornar

                      3. L'ocell simbolitza la llibertat. Un ocell engabiat també? Per què?
Si. Per que igual que hi ha gent que es lliure fora de la gàbia també haurà gent que ho es dedins  

                      4. És normal que l'ocell no vulgui la llibertat? Hauria estat millor no tancar-lo mai? Creus que aquesta por a la lliberat també es té al món dels sers humans? Justifica la teva resposta
Si per que no està acostumat a estar defora i no se sent en llibertat.
Si pero els ocells son animals domestics.
Si, per que amb els sers humans passa mes o manco lo mateix quan els fills mos anam de casa i sempre mos sentim amb perill pero la cosa es acostumarse.
                                                               






                                   


dilluns, 25 de setembre del 2017

Me presento



                        Buenas me presento hacia ustedes, mi nombre es Juan Antonio, he empezado
   nuevo en  el curso de formación profesional basica (FPB) y me ha tocado hacer un blog. Nunca
   habia hecho uno pero por algo se empieza.
                       
                         Cuando no estoy haciendo blogs suelo pasar el rato con los amigos y me divierto
    más que en ningún lado. Solemos ir al pozo una plaza de el pueblo y, aunque sea poco, nos                  conformamos, cuando menos lo esperas llegan las mejores cosas.
 
                          En los años que llevo estudiando generalmente no me ha ido muy bien, pero esto
    es una gran oportunidad y no la voy a desaprovechar y ya me están diciendo que haga el final asi
    esto es todo por hoy nos veremos en el proximo blog, saludos.


Resultat d'imatges de imatges